Vint anys enrera les terres que ara ocupa
l'Institut eren una zona pràcticament erma. La naturalesa esquerpa de la serra, el sol
que la colpeja , el silenci de les migdiades la convertien en
un escenari inhòspit, salvatge, adient per a aventures
adolescents, algunes inspirades encara en la memòria col.lectiva
de la guerra civil, alimentada per restes de metralla que esporàdicament
s'hi trobaven.
El component de misteri va anar desapareixent
a mesura que s'anaven construint les instal.lacions dels diversos
serveis educatius que ara s´hi allotgen. La "colonització"
fou difícil per la precarietat dels mitjans i la climatologia
sovint adversa: les boires de l'hivern desorientaven i convertien
en cavallers errants alguns estudiants que hi arribaven amb moto,
el telèfon es presentà amb retard, el mobiliari
era escàs… irònicament podríem dir que, a
escala local, era com la conquesta del "far-west".
El centre s'inaugura l'any 80, període
de la transició, anys en què estava fermentant l'esperit
democràtic: reivindicacions nacionalistes, la lluita pels
drets de la dona, els debats sobre la incorporació a l'OTAN
eren símptomes d'un despertar de la consciència
política.
Les publicacions educatives reflectien
aquests canvis. Per exemple, la revista "Nonius", on
col.laboraven els centres de FP de Lleida, recollia articles amb
els següents titulars: "La pau i el desarmament",
"Llengua i societat als Països Catalans", "La
mujer: el olvido de la historia", "Autoritarismo y permisividad
en la educación".
Des d'un punt de vista econòmic
és també un període de transformacions importants.
La incorporació d'Espanya a la UE l'any 86 exigeix que
les empreses esdevinguin més competitives i, per tant,
que hagin d'incorporar noves tecnologies -la microelectrònica,
la informàtica, l'ofimàtica, les innnovacions en
telecomunicacions…- i necessitin lògicament d'una qualificació
professional dels seus treballadors.
L'economia de Lleida experimentarà
durant les dues darreres dècades d'aquest segle canvis
estructurals significatius:
En el sector primari, es dedicarà
a les tasques agràries una proporció de joves més
petita que la que es detecta en generacions anteriors, el que
equival a un procés de selecció que superarà
la part de la pagesia més preparada, amb més visió
de futur i que hagi sabut incorporar les noves tècniques
de conreu i els productes que el nou ordre europeu demana. Malgrat
aquest fet, el sector primari continuarà tenint una presència
important en l'economia lleidatana, superant el pes intern que
aquesta activitat té en altres unitats territorials com
ara Catalunya o la UE.
El sector secundari requerirà efectius
joves, més preparats i amb un grau d'especialització,
que permeti la modernització de les estructures productives
necessàries per tal de constituir empreses competitives.
Finalment, el sector en clara expansió
i que acull de manera més notòria les entrades d'actius
joves serà el terciari. Aquest sector, a més d'esdevenir
alternativa per la reducció d'altres activitats, captarà
una entrada superior de població femenina que troba en
aquest camp les oportunitats més clares d'incorporació
al mercat de treball. Tradicionalment Lleida ha estat una ciutat
comercial i de serveis, que ha estès el seu radi d'acció
més enllà dels límits provincials -molts
pobles de la Franja d'Aragó nodreixen el comerç
de la ciutat- i que ha gaudit del privilegi geogràfic de
no tenir a 100 Km al voltant cap centre comercial de la seva dimensió
i grandària.. L'anàlisi sectorial de la població
activa de l'any 1991 reflecteix la vitalitat d'aquest sector:
el 56.01% dels ocupats treballaven en l'àrea de serveis,
el 19'78 % en la indústria, el 15'39% en l'agricultura
i ramaderia i el 8'82 % en la construcció.
El creixement i la diversificació que viu la FP responen
a aquesta evolució de l'economia que exigeix operaris qualificats.
En aquest context cal situar el naixement de l'I F P "Caparrella"
l'any 1980 com una escissió de l'Escola del Treball on
s'impartiran inicialment les branques d'Automoció, Administrativa,
Electricitat i Electrònica. Aquests estudis s'ampliaren
el curs 1982-83 amb les especialitats de Perruqueria i Informàtica,
alhora que es traslladava la branca d'Electricitat a l'Escola
del Treball El creixement, tant a nivell acadèmic com d'alumnat,
obligà a una nova divisió que es concretà
en la creació el curs 1991-92 de l'IES "Torrevicens"
on s'ubicaren les línies d'Auxiliar Sanitari i Perruqueria.
La història de l'IES "Caparrella" és un
exemple del desplegament de l'ensenyament professional, que cal
relacionar amb ocupacions amb excel.lents perspectives de futur:
Sector industrial:
-aplicacions informàtiques a les
arts gràfiques
-aprofitament de noves formes de propulsió i nous materials
en automoció
-tècnics en microelectrònica, robòtica
i telemàtica
Serveis:
-serveis a la comunitat que inclouen des
de l’estètica (tractament de bellesa, perruquer, massatgista),
fins a animadors de carrer i sòcio-culturals o assistents
geriàtrics.
-tècnics en markèting i vendes, especialistes
en gestió d’empreses
-especialistes en informàtica (usuari i programació)
aplicada a l’oficina, la comptabilitat i la gestió.
La filosofia de la FP i la dels actuals
Cicles Formatius que aquí s'imparteixen és la de
donar una formació teòrica bàsica que permeti
a l'alumne o futur treballador continuar reciclant-se i ensenyar-li
unes habilitats tècniques imprescindibles per a la seva
incorporació al món del treball. És per aquest
motiu que el centre ha potenciat sempre els convenis mutus de
col.laboració: escola-empresa. Les pràctiques són
el mecanisme idoni perquè l'alumne pugui obsevar el funcionament
de les relacions laborals i per ampliar la seva experiència,
que és de fet un dels eixos de la competència professional
.
