El Dr. Joan Viñas, Rector de la Universitat de Lleida, obre el curs 2007-2008 a l’IES-SEP Caparrella.

 

El Dr. Joan Viñas, Rector de la Universitat de Lleida, va inaugurar el curs 2007/08 reflexionant sobre els reptes de futur dels nostres alumnes. Va fonamentar la seva exposició en quatre aspectes: la recerca de la felicitat a través de l’educació, el contrast entre els valors dels joves i dels adults, la manca d’estabilitat en les lleis educatives i la necessitat d’un pacte d’Estat per a l’Educació i com hauria de ser l’educació del futur.

Segons el Dr. Viñas, l`ésser humà busca i desitja la felicitat i des de l’àmbit de l’educació hi ha molt a dir. Primer de tot convé saber què i cóm és el món. Hem de plantejar-nos cóm ha de ser la formació tal i com està la vida actualment i com esperem que sigui el dia de demà. Tenint en compte que al segle XIX es va produir una revolució industrial, al segle XX una revolució tecnològica i informàtica, estem, en aquest moment, en el segle XXI en una societat de la informació i la comunicació. Ara, els qui voldran dirigir el món hauran de saber triar. I ser ràpids. Els canvis, els avenços van a una gran velocitat. El que abans trigava 300 anys a passar, passa, ara, en 30 o menys anys. Estem vivint en una societat d’evolució constant, no hi ha res estable. Això, evidentment, ha de tenir repercussions en el món cultural i acadèmic. El rector va assenyalar que hi va haver un moment en que s’esperava que les noves tecnologies ens farien la vida més fàcil i probablement millor, però tots som conscients del gran fracàs que, tot plegat, ha estat.

Altrament, els joves tenen uns valors diferents als dels adults perquè no han viscut les mateixes experiències. Entre generacions sempre  hi ha hagut problemes, però, ara, ja no s’entenen ni els germans, degut a la velocitat amb que tot canvia. La Universitat ha de preparar per aquest canvis i, juntament amb els estudiants, estar al davant ajudant a conduir. El Dr. Viñas es pregunta com s’ha d’afrontar el canvi? Quines qüestions podem deixar de banda perquè són assumptes culturals i no pas essencials? La resposta a aquestes preguntes és que hem d’aprendre a triar. Avui dia és impossible saber-ho tot, ni tan sols ho pots saber tot d’una assignatura.

En aquest context, les lleis d’educació no tenen pas la solució. De fet hi ha hagut massa lleis. El que  convindria seria signar un pacte entre els diferents partits polítics i que fos estable uns quants anys. Els resultats negatius quan s’avalua el sistema educatiu espanyol han fet que mirem els sistemes  educatius d’altres països  per tal d’aprendre i també que mirem i adaptem allò interessant de la secundària, per exemple, les tutories, o la participació dels pares en la presa de decisions.

El més important és que tots els estudiants arribin a tenir unes competències de qualitat. Tots hem d’anar a una. La formació és de per vida. No podem tancar els ulls als avenços i la formació ha de ser necessariament continua. Internet és una eina que ha revolucionat l’ensenyament de manera que s’està potenciant l’autoaprenentatge: “Del que es tracta és que l’alumne aprengui, no tant d’ensenyar”. Això vol dir que és molt important saber on és la informació per poder-la trobar. La universitat també ha de ajudar a consolidar els sabers bàsics, ensenyar a treballar en equip, a autovalorar-se i afavorir l’autoestima i alhora l’espirit crític. També a la universitat s’han de treballar els valors i, s’han de mantenir les nostres arrels tot potenciant la multiculturalitat.

L’educació del futur hauria de tenir aquests quatre pilars o fonaments: aprendre a ser, aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a conviure. Dintre de molt poc formarem  part del espai europeu en quant a les titulacions universitàries, que vol dir que tots podrem treballar fora i ens valdrà el títol o a l’inrevés podrem estudiar a fora i aquells estudis ens serviran aquí. Tot això serà possible  sempre que els estudiants ho vulguin. “Els professors ensenyaran però aprendreu si voleu”.

Finalment, el Dr. Viñas va acabar la conferència amb el desig de treballar, tots plegats, per la millora de la societat, especialment, els joves que seran els que dirigiran el futur i els va encoratjar a treballar des dels valors del respecte, la tolerància i l’esforç.